La periodista Trinitat Gilbert i el fotògraf Jordi Sarrà ens han visitat a Guialmons i han publicat un interessant article al diari ARA.
Tres pisos separen a Guialmons (Conca de Barberà) l’obrador de melmelades de la llar familiar. A les dues primeres plantes, la Maria Soler exerceix de mare de tres infants. A l’altell, a l’obrador que va inaugurar just quan va néixer la tercera criatura, la Maria produeix tres-centes melmelades a la setmana. Melmelades casolanes, mai més ben dit, que porten per nom Al pot petit hi ha… La resta de la dita s’afegeix quan es tasta la melmelada.
Tot va començar quan la Maria, sent ja mare de dos fills, es va adonar que no volia continuar amb la seva feina. «Treballava en una fàbrica que construïa xalets prefabricats i no tenia temps per estar amb la meva família». Va sospesar què era més important, la feina o la família, I clarament va optar per la segona opció. «Va ser una decisió presa amb la meva parella, que era la que continuaria treballant mentre jo em quedaria a casa amb els fills».
I aquí és quan apareixen les melmelades. La Maria n’havia fet als estius, quan era petita i els passava plàcidament en una masia a Santa Maria de Miralles (Anoia).
Devia tenir uns deu anys quan collia móres i després, amb la mare, preparava el dolç nèctar que omplia entrepans, pans de pessic i altres delícies durant la resta de l’any. Amb la recepta a cap i cor, la Maria adulta va decidir tornar a fer-ne amb les fruites que comprava al mercat. Les elaborava per consumir-ne a casa i també per regalar-ne als amics. Qui les tastava li assegurava que eren boníssimes.
Els comentaris l’animaven a fer-ne més. I també a formar-se, perquè s’adonava que fer melmelades li agradava, però necessitava saber-ne més perquè ella s’hi considerava una aficionada. «Vaig apuntar-me als cursos de la Georgina Regàs, al Museu de la Confitura de Torrent, que és la que em va donar la tècnica exacta».
Llavors només li faltava crear un obrador, que va decidir construir a l’altell de casa, i fer la paperassa que confirmés el pas que estava decidida a fer. Tot plegat va arribar just amb el naixement de la tercera filla. Així que, amb els tres fills a casa, va ser quan Al pot petit hi ha… es va fer una realitat. Les seves melmelades es distribueixen per tot Catalunya, especialment a les comarques de Tarragona i de Barcelona, i també a la botiga online diguesblat.com
La clau de l’èxit? «Hi poso molta passió», assegura la Maria. Però també hi ha el fet que, com a producte artesanal, tasta cadascuna de les melmelades que fa. «Les receptes són exactes però les fruites no, i per tant jo les adapto segons el procés d’elaboració perquè potser necessiten més o menys aigua, i llavors la resta d’ingredients, que són sucre i llimona, s’hi han d’adaptar». Un altre ingredient reeixit és la combinació original que la Maria aconsegueix en cada una de les melmelades, que, vistes de lluny, amb els pots de vidre etiquetats amb colors alegres, semblen una paleta de colors ben vistosa. Ara, a la primavera, les melmelades de maduixes amb pebre s’afegiran a les de tardor i hivern, que eren
les figues amb pebre; taronja amb gingebre; peres al vi; pera amb vainilla; carabassa blanca; mango amb llimona; pinya amb gingebre. A l’estiu, farà el quètxup, «que és una melmelada feta de tomàquet amb espècies, canyella i clau, juntament amb vinagre i sucre morè».
«No sempre me’n surto; amb el codonyat no hi ha hagut manera, perquè no m’agrada el gust que adquireix, i per tant l’he descartat», explica. En canvi, sí que ha tingut èxit amb els chutneys (melmelades de fruites amb verdures) i amb les gelees (gelatines elaborades a partir de pomes i llimones bullides, a l’aigua resultant de les quals afegeix altres ingredients com vi, cava, Pedro Ximenes o pètals de roses).
La Maria ja té pensats els chutneys que farà de cara a l’estiu: dos de ben atraients que combinaran bé amb tot tipus de plats: el de préssec i ceba, i el de pastanaga, tomàquet, albergínia i carabassó. Més enllà de l’estiu, en un futur proper, l’obrador Al pot petit… preveu ampliacions. «Voldria traslladar-me a un local a Santa Coloma de Queralt, amb una sòcia, per fer-ne la línia ecològica, i faré noves elaboracions: salses vinagres».
Melmelada de maduixa i pebre de Sichuan
Ingredients:
- 1,5 kg de maduixes
- 600 g de sucre
- El suc de 2 llimones
- 2,5 g de pebre de Sichuan
- 2,5 g de pebre rosa de Curepipe
- ½ culleradeta de cafè de Xantana i ½ de garrofí
Preparació:
Renteu les maduixes amb aigua sense treure’n les cues. Un cop netes, traieu les cues, talleu les maduixes a quarts i col·loqueu-les a la cassola on voleu fer la melmelada. Afegiu-hi el sucre i el suc de les llimones.
Tapeu-ho i deixeu-ho macerar un dia. L ‘endemà escalfeu la cassola a foc fort i remeneu-ho fins que s’hagi dissolt bé el sucre. Serà el moment d’afegir-hi els pebres. Quan comencin a bullir les maduixes amb el sucre, aneu traient-ne l’escuma. És important fer aquest pas: si us el salteu, es podria fer malbé la melmelada un cop envasada per culpa de l’aire que porta.
Quan faci un quart d’hora de la cocció de les maduixes, retireu-les amb una escumadora i reserveu-les en un bol, per més tard. Deixeu bullir el suc sol sense les maduixes fins que s‘espesseixi; això serà uns 10 minuts. Mentre espereu, passeu per la batedora les maduixes (si us ve de gust, en podeu deixar alguna sense triturar, així podreu trobar trossets de maduixa a la melmelada). Quan hagi espessit el suc, afegiu-hi el puré de les maduixes i remeneu-ho sense parar perquè així es barregi bé tot junt. Finalment, tingueu preparat mig got de sucre amb la Xantana i el garrofí ben barrejats i afegiu-ho a la melmelada remenant perquè es dissolgui bé. Apagueu el foc, i deixeu reposar la barreja. Finalment, envaseu la melmelada. Recordeu que els pots i les tapes han d’estar prèviament esterilitzats.
Deixa un comentari